Back Richard Rorty Afrikaans ريتشارد رورتي Arabic ريتشارد رورتى ARZ Riçard Rorti Azerbaijani Ричард Рорти Bulgarian Richard Rorty Czech Richard Rorty Danish Richard Rorty German Richard Rorty English Richard Rorty Spanish
 (2017)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 octubre 1931 Nova York |
| Mort | 8 juny 2007 (75 anys) Palo Alto (Califòrnia) |
| Causa de mort | càncer de pàncrees |
| Religió | Ateisme |
| Formació | Universitat de Chicago Universitat Yale |
| Director de tesi | Paul Weiss |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia i pragmatisme |
| Ocupació | filòsof, professor d'universitat, pedagog, escriptor |
| Ocupador | Universitat de Princeton Wellesley College Universitat Stanford |
| Membre de | |
| Influències | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Robert Brandom |
| Família | |
| Pares | James Rorty i Winifred Rauschenbusch |
| Premis | |
 | |
Richard McKay Rorty (Nova York, 4 d'octubre del 1931 - 8 de juny del 2007) va ser un filòsof estatunidenc. Rorty va estudiar a la Universitat de Chicago i a la Universitat Yale.
Les crítiques de Rorty es van centrar a qüestionar la filosofia basada en la metafísica que sembla obsessionada amb posar-se en un lloc privilegiat des del qual sotmetre i limitar tota la realitat sota el judici sobirà d'una raó omnipotent (crítica que va inaugurar amb el seu llibre del 1979 La filosofia i el mirall de la naturalesa). Aquesta manera de fer filosofia acaba divorciant-se de la realitat i genera una filosofia que només parla de si mateixa i que gira sobre si mateixa en una espècie de metallenguatge. Rorty va aclarir que el problema, el tenen fins i tot aquells que volen escapar a la metafísica (com Derrida) i que assumeixen aquesta tasca amb un dramatisme innecessari. Així, apareix el costat més irònic de Rorty quan dessacralitza el llenguatge de la filosofia i el comença a considerar com un llenguatge més, fins i tot homologant-lo amb la literatura. Per exemple, Rorty va plantejar que, en comptes de pensar un tractat sistemàtic sobre la moral, en la literatura ja és possible trobar fonts que serveixen per a inspirar moralment. Per a això, va prendre com a model escriptors com Henry James, Marcel Proust i el poeta americà Walt Whitman (Rorty tenia una càtedra de literatura a Stanford).
Però aquests temes literaris també tenen a veure amb la font de la qual es nodreix Rorty: el filòsof Ludwig Wittgenstein.
Per a Rorty, l'expressió jocs de llenguatge li permet de fer comprendre que la filosofia de tall metafísic (l'obsessionada amb les grans preguntes que busquen distingir i resoldre la realitat de l'aparent i coses per l'estil) està destinada al fracàs per culpa d'interrogants i intencions que no condueixen a res. Finalment, per a Rorty i per a Wittgenstein, els humans simplement ens movem en el llenguatge i en les pràctiques socials que el generen: preguntar-se pels límits o si existeix una entitat fora del temps que sosté i dona sentit a aquests 'jocs de llenguatge' és, o bé, una pràctica inútil, o bé, només un joc més. Idees com aquestes són les que van fer de Rorty un pragmatista que actuava com una sort de terapeuta (com Wittgenstein) dedicat a llevar als filòsofs l'afany de preguntar-se per assumptes inefables que estan més enllà de la temporalitat.